UN ARBRE PER AL FUTUR

El passat dilluns dia 8 d’octubre l’escola va rebre la visita de Satish Kumar, el pensador, peregrí i activista que fou la font d’inspiració per al naixement de l’Escola Sa Llavor. Junt amb la seva dona, la June, en Jon Jandai, i els mestres de l’escola, va plantar un arbre, una noguera, com a símbol d’aquesta llavor per al canvi que durant tant de temps s’ha dedicat a difondre pel món.
Feia ja set anys des de l’últim cop que Satish Kumar va visitar Sa Llavor, així que li vàrem fer un recorregut pel nou edifici on va observar amb detall els treballs d’arts manuals de l’alumnat, i posteriorment els alumnes de secundaria li van recitar un poema. A continuació vam poder escoltar les paraules de Satish i compartir amb ell un petit concert i un berenar gentilesa de Rústic.
Esperem que la noguera que ha plantat sigui el testimoni d’aquest camí que ens ha animat a seguir, ajudant els infants a arrelar, a florir, a germinar, com la llavor que creix fins a convertir-se en un arbre.

2018-10-11T07:39:09+00:00octubre 11th, 2018|

LA PREPUBERTAD

Entre los 12 y 14 años el ser humano entra en una fase de desarrollo llamada prepubertad. Para empezar a hablar sobre ella, compartimos un poema que perteneció a un joven de esta edad, en el cual podemos descubrir cualidades anímicas dominantes en esta época. Cada estrofa nos habla de sufrimiento, peligro, soledad, miedo, etc. Os invitamos a recordar los sentimientos de la prepubertad leyendo el poema. Comienza el viaje…

Una vez en el barco…
¡que nadie se eche atrás!
Hay que dejar la tierra,
ahora ¡al mar!

Sobre el agua…
movido por las olas,
soledad, tormenta,
miedo, hambre, frío…

Cae la noche,
la tempestad aumenta.
Olas como montañas,
vientos huracanados.

Las gotas de lluvia,
golpean mis ojos
como afiladas navajas.

El viento violento,
trae agua y salitre,
que cortan mi cara.

Mi barco navega,
dando tumbos de un lado a otro,
las olas le empujan,
levantan y golpean.

Y cuando todo el mundo
huye despavorido,
a refugiarse en la bodega…

Una leve sonrisa,
aparece en mi cara,
y se convierte,
en sonora carcajada.

Y grito desafiante a los cuatro vientos:
¡Poseidón se ha enfadado!
¡Enseñémosle lo que es un buen navegante!

Ahí estoy yo.
Pies anclados sobre la cubierta
ojos fijos en la proa.
Brazos nervudos y manos de Hierro,
firmes sobre el timón,
controlando mi barco.

Así, con esfuerzo y sacrificio,
poco a poco,
la calma voy conquistando.

Y de pronto percibes,
que hay nueva tierra,
donde sentirse seguro,
donde encontrar un suelo,
que te cobije, sano y salvo.

2018-10-14T19:39:05+00:00octubre 11th, 2018|

HACIENDO COMUNIDAD: CATI, DELEGADA DE INFANTIL

¿Quién soy?
Soy Cati Bergas, la mamá de Llorenç que está en segundo año de Infantil. De profesión soy Auxiliar de Enfermería, estudiante de Derecho y actualmente me dedico a asesorar a las personas que quieren usar Aceites Esenciales DoTerra a nivel familiar, tanto para procesos físicos como emocionales.

¿De dónde vengo?
Nací en María de la Salud pero desde hace 12 años vivo en Campanet. ¿De dónde soy? Pues un poquito de cada pueblo.

¿Para qué estoy aquí?
Decidimos que Llorenç venga a Sa Llavor porque desde que nació supe que no quería que su vivencia en la escuela fuera como la mía, pues no tengo muy buen recuerdo de aquella época. Desde que conocimos la existencia de Sa Llavor supimos que era la única opción. Y por supuesto, aprovecho esta magnífica oportunidad que me da la vida para conectar con mi niña interior y volver a crecer junto a Llorenç.
Además soy delegada de Infantil junto a Alicia.

2018-10-11T07:34:07+00:00octubre 11th, 2018|

PARAULES DE JON JANDAI

Avui volem compartir aquest recull de pensaments d’en Jon Jandai, granger tailandès creador d’una comunitat de vida sostenible i expert en bioconstrucció, que vam poder escoltar durant les jornades d’Educació per a la Vida:

“La felicitat està en contra del capitalisme. L’amor no és bo per a l’economia. Per això no s’educa per a l’amor. S’educa per a tenir un ofici, una feina productiva de cara a mantenir el mateix sistema econòmic. Quan més consumeixes, més has de treballar, menys temps tens per a tu i per a la teva família, més infeliç ets i més consumeixes. És una roda. Per això dic que l’educació crea robots.”

“A la vida tenim quatre necessitats bàsiques: menjar, llar, roba, salut. El sistema educatiu no ensenya cap d’aquestes coses. Ni a saber cultivar el nostre menjar, ni a construir una casa amb les nostres mans, ni a fer-nos la roba, ni a cuidar i conèixer el nostre cos.”

“Els ocells construeixen el seu niu en un o dos dies. Nosaltres necessitem trenta anys per pagar una casa. Això no està bé.”

“La majoria de les feines ens empobreixen, ja que gasten els recursos naturals del planeta. No treballem per deixar-los diners als nostres fills, treballem per deixar-los recursos naturals.”

2018-10-11T07:30:47+00:00octubre 11th, 2018|

AGENDA DE LA SETMANA

Dilluns 15 d’octubre:
19:30h: Inici de l’extraescolar de Gamelan per principiants

Divendres 18 d’octubre:
15:30h: Inici de l’extraescolar de Gamelan per famílies principiants
16:00h: Inici de Gamelan per la resta de famílies

Imparteix: Ursula Wachendorff, mestra de gamelan a Sa Llavor i fundadora de l’orquestra de gamelan Sekar Sari.

2018-10-11T07:24:27+00:00octubre 11th, 2018|

NECESSITEM VALENTS

Era l’únic adolescent que encara no havia parlat. Quedaven uns escassos minuts per finalitzar la conferència-debat d’en César Bona quan va decidir-se a demanar el micro. Us explicaré una història, va dir: un dia van decidir fer un experiment amb una fulla. Li van posar un sensor d’aquests que posen a les màquines de la veritat. Mentre li deien paraules amables, el sensor que estava connectat a la fulla dibuixava una línia recta i constant. De cop, però, li van dir a la fulla “et cremaré”. A l’instant el sensor va pitar dibuixant una corba agresta. Les fulles hi senten?, ens preguntava, i si no és així, per què quan s’inicia un incendi al principi d’un bosc, els arbres que estan al final comencen a perdre fulles?

La natura, la vida, el cosmos estan vius i interconnectats, però, i nosaltres? Ho estem? Qualsevol ésser viu es pot reproduir, pot créixer, pot procurar-se el seu propi menjar, construir la seva pròpia casa, escoltar-se, contemplar, ser lliure. Guillem, Jon Jandai, Satish Kumar, César Bona, Esteve Humet,… ens han obligat a fer-nos un munt de preguntes durant les jornades d’Educació per a la Vida que han tingut lloc a Pollença durant aquest cap de setmana. Transmetent-nos que cal educar no per al treball sinó per a la vida. I només podrem educar per a la vida quan estiguem connectats de debò amb aquesta, quan poguem parlar des de l’amor. Per a nosaltres mateixos, per als altres, per a la natura.

Potser resulta molt tòpic acabar dient la frase de l’amor és la resposta i és una flor que has de deixar créixer, com cantava John Lennon, però la veritat és que ara més que mai es necessiten valents que vulguin plantar-ne la llavor.

2018-10-08T08:49:48+00:00octubre 6th, 2018|

EL CEREAL, ALIMENT VITAL (II)

A través dels segles, els cereals han constituït a tots els continents i per a les diferents cultures, el principal element de la nutrició humana.
El grup de segon cicle de primària de Sa Llavor es submergeix en un període d’investigació sobre els cereals que es planten arreu del món i les cultures que els envolten.
Durant aquest període es duran a terme tasques de preparació de la terra, plantació de diferents llavors de cereals i observació del seu creixement. Aquest serà el fil conductor que ens guiarà en el perfeccionament de la lectoescriptura del grup.

2018-10-04T09:56:09+00:00octubre 4th, 2018|

FENT COMUNITAT: JESÚS, DELEGAT DE SEGON CICLE

¿Quién soy?
Soy Jesús Manuel Hervás García, con Jesús es más que suficiente….nací el día en el que todo se vuelve viejo y al segundo después renace con más brillo y fuerzas renovadas para caminar durante un año más; el uno de enero de 1968. Me considero seguidor acérrimo de la vida, con lo bello y doloroso que esto implica.

¿De dónde vengo?
Vengo de donde se dice que las gentes son nobles y llanas como la geografía que los acoge. También se cuenta que por aquellas llanuras y valles deambularon caballeros e hidalgos de triste figura. Sin caballo, ni lanza y mucho menos escudero, con apenas 18 añitos me vine a Mallorca. Un 13 de enero, martes, del año 1987 me embarqué en la aventura de mi vida.

¿Para qué estoy aquí?
Para seguir creciendo como persona.

2018-10-04T17:30:02+00:00octubre 4th, 2018|
Ir a Arriba