BIBILIOTECA: LA LLIBERTAT III

Us presentem una selecció dels textos que inspiren l’equip de Sa Llavor i comparteixen a les reunions setmanals com a part del seu camí pedagògic.

JOSEPH BEUYS, “Cada home un artista”. Converses a Documenta V (1972). Recopilat per Clara Bodenmann-Ritter.
Al llarg de més de cent dies, Joseph Beuys va parlar i discutir sobre la “plàstica social”, un concepte ampliat d’art que ens portaria a un nou model de societat i del món, en el centre es troba l’ésser humà creatiu, l’art i la creativitat com a úniques forces revolucionàries.

Pregunta: Llavors, això que fa vostè és una acció política directa?
Resposta Joseph Beuys: No, per a mi és una acció artística. Perquè aquest concepte artístic està pensat per fer que l’autodeterminació que exigeix la democràcia es vegi ja com una possibilitat. Hi ha molta gent que diu “sí, bé, però l’ésser humà no pot determinar-se a si mateix, no té llibertat interna”. Així que el que volem discutir és una ciència de la llibertat. Volem partir cada vegada més de l’autodeterminació, de la llibertat humana com a punt de partida creatiu, és a dir artístic. Així que és una qüestió cultural primer de tot. I a més, una qüestió d’educació i criança en general, veritat?. De manera que no partim dels mitjans de producció, sinó de la llibertat de l’ésser humà com a criatura creativa que s’autodetermina, i aquí trobem el mitjà de producció primari que actua en la història i crea el futur. En aquesta mesura, és un complement del marxisme, un complement necessari.
P: És el principi de l’humanisme.
JB: Sí, jo diria d’un humanisme llibertari. I en dir això, aquest concepte de llibertat es refereix naturalment a l’individu lliure. I en aquest cas no cal emprar la paraula humanisme, perquè aquesta és en el fons la qüestió humana: l’ésser humà que es determina a si mateix com a individu lliure, i modela la següent fase de la història.
P: Sí, jo diria…
JB: Precisament creativitat a l’autodeterminar; i això vol dir que jo he d’assumir una responsabilitat ara. He de participar, cooperar. Ja no puc viure egoistament només per a mi mateix.
P: Però hi ha molta gent que no vol això.
JB: És clar. Però d’altra banda és important fer que els humans sàpiguen quin gust té, com si diguéssim, que li agafin de veritat el plaer a viure com a éssers humans quan no pensen egoistament, sinó que viuen, per què no dir-ho?, cristianament , és a dir, res per mi, tot per als altres. I que això és molt més excitant que prendre drogues, no?. Que provin les vivències que proporciona viure així.

2019-12-13T11:33:47+00:00 desembre 13th, 2019|