“¡Mi corazón en el tuyo!
¿Y qué más?
La rosa en mi corazón. –
¿Y qué más?
La hojita nueva en la rosa. –
¿Y qué más?
El agua en la hojita nueva. –
¿Y qué más?
…El cielo azul en el agua.”
Juan Ramón Jiménez
Ha arribat la primavera a primer cicle: tot ha començat a créixer! L’arbre que costava escalar, ara ja és bufar i fer ampolles, les històries i llibres que llegíem entretallats, ara flueixen com un dòcil torrent. El jardí ha esclatat en colors, formes i fruits que endolceixen els nostres matins. A l’espai de jardí hem plantat unes llavors de gira-sol que estem cuidant i observant diàriament des de fa tres setmanes. Per a la nostra sorpresa, no ha estat tot tan senzill. Un cop les nostres llavors van créixer, ens vam trobar amb la sorpresa que a uns dòcils habitants del nostre jardí els agradaven tant les fulles dels nostres gira-sols que no en deixaven ni una. Ens vam posar a observar i a imaginar com ajudar les nostres plantes. I amb idees de tots els membres del grup, vam crear un castell alt envoltat de cendres per mantenir lluny els cargols dels nostres gira-sols. I quin resultat! De moment continuen creixent sans, desplegant totes les fulles cap al sol. I nosaltres plens de confiança que davant d’una cosa inesperada, la podem resoldre per continuar creixent.
