BIBLIOTECA: CONNEXIÓ AMB LA VIDA

Us presentem una selecció dels textos que inspiren l’equip de Sa Llavor i comparteixen a les reunions setmanals com a part del seu camí pedagògic.

Fragment extret de el llibre “Un món nou, ara” d’Eckhart Tolle.
La bellesa d’una flor pot despertar la part més essencial i profunda de l’ésser humà, la seva veritable naturalesa. El moment on aquest reconegué per primera vegada la bellesa va ser un dels més significatius per a l’evolució de la consciència humana. Els sentiments d’alegria i amor estan íntimament lligats amb aquest reconeixement. Sense que ens n’adonéssim, les flors es convertirien en una forma d’expressió molt elevada i sagrada que viuria dins nostre però que no tindria forma. Les flors, amb una vida més efímera, etèria i delicada que la de les plantes de les quals van néixer, es convertirien en una espècie de missatgers d’una altra dimensió, un pont entre el món de les formes físiques i entre el que és informe. La seva olor no només era delicada i agradable per als sentits, sinó que portava una fragància des del pla de l’esperit. Si fem servir la paraula “il·luminació” en un sentit més ampli a l’acceptat convencionalment, podríem pensar que les flors constitueixen la il·luminació de les plantes. Qualsevol de les formes de vida dels diferents regnes (mineral, vegetal, animal o humà) passa per la “il·luminació”. No obstant això, és una cosa que passa molt poques vegades ja que és més que un pas en l’evolució: també implica una discontinuïtat en el seu desenvolupament, un salt cap a un nivell completament diferent de l’Ésser, acompanyat, en el que és més important, d’una disminució de la materialitat. Què podria ser més dens i impenetrable que una roca, la més densa de totes les formes? No obstant això, algunes roques pateixen canvis en la seva estructura molecular, convertint-se en vidres per donar pas a la llum. Alguns carbons es converteixen en diamants sota condicions inconcebibles de calor i de pressió, mentre que alguns minerals pesants es converteixen en pedres precioses. La majoria dels rèptils que repten, els més íntimament units a la terra, han restat idèntics durant milions d’anys. No obstant això, alguns altres van desenvolupar plomes i ales per convertir-se en aus, desafiant la força de la gravetat que els havia mantingut subjectes a terra durant tant de temps. No van aprendre a reptar o a caminar millor, sinó que van transcendir totalment aquests dos passos. Des de temps immemorials, les flors, els cristalls, les pedres precioses i els ocells han tingut un significat especial per a l’esperit humà. Així com que totes les formes de vida, són, lògicament, manifestacions temporals de la Vida i la Consciència.

2020-01-13T12:51:11+00:00 gener 13th, 2020|