Us presentem una selecció dels textos que inspiren l’equip de Sa Llavor i comparteixen a les reunions setmanals com a part del seu camí pedagògic.

 

Conte extret del llibre “La brújula espiritual” de Satish Kumar.
Hi havia una vegada un pescador estirat a la platja, endormiscat al sol. Ja havia finalitzat la pesca del dia i, després de dinar, havia arribat l’hora de fer un descans.
Un comerciant el va veure estirat plàcidament i li va preguntar: “Com és que avui no treballes?”.
“Ja he acabat la feina. Aquest matí he sortit amb el meu petit vaixell, he pescat alguns peixos, n’he venut alguns i n’he cuinat d’altres i me’ls he menjat; ara és hora de descansar, l’hora de la migdiada “, va respondre el pescador.
“Però encara podries pescar alguns peixos més, oi?, va preguntar el comerciant.
“I per què ho hauria de fer?”, va preguntar el pescador sorprès.
“Així guanyaries més diners i podries comprar un vaixell més gran amb motor, que pogués carregar xarxes més grans i capturar més peixos”, va contestar el comerciant.
“Per què?”, va preguntar el pescador.
“Bé, així podries tenir una flota de vaixells, crear una empresa, i quan tinguis èxit, vendre-la i guanyar moltíssims diners”, va dir el comerciant.
“I llavors, què?”, va preguntar el pescador, sense entendre res.
“Llavors et podries jubilar i passar-te tot el dia estirat a la platja, sense preocupacions”, va insistir el comerciant.
“Però si és precisament el que estic fent ara! El futur no em preocupa. Sóc feliç, molt feliç, el que tinc em satisfà. Em sento afortunat amb el mar, amb la llum del sol i amb tot aquest temps per gaudir de la vida. Per què hauria d’esforçar-me tant? ”
El comerciant, que de primeres no va saber què dir, es va allunyar somrient.

 

Fragment del llibre “Verdolatría. La naturaleza nos enseña a ser humanos” de Santiago Beruete.
“Encara hem d’aprendre l’art de viure en un món sobresaturat d’informació. I també hem d’aprendre l’encara més difícil art de preparar a les properes generacions per viure en un món així”. Zygmunt Bauman.

La pedagogia és una branca de la jardineria, de la mateixa manera que educar és una altra accepció de la paraula conrear. Tots som plantes i jardiners. Ens cultivem els uns als altres. El veritable significat d’ensenyar és “sembrar els esperits”, com afirma Plató per boca de Sòcrates en el diàleg Fedre. Les paraules del mestre són llavors, però només germinaran si cauen en un sòl fèrtil. Això mateix planteja la crucial qüestió de com preparar el terreny. La jardineria i l’educació són professions humils. Els que sembren la terra i els que cultiven l’esperit tenen alguna cosa en comú: la suor del seu front no donarà fruits fins passat un temps. Ensenyar s’assembla a plantar: mai estàs segur de si fructificarà l’esforç, si brollarà la llavor que has escampat, però aquesta emoció posa en joc el millor de l’ésser humà: esperança, confiança, paciència, perseverança, tenacitat i, per descomptat, humilitat. Res que valgui la pena s’aconsegueix a la vida sense aquestes qualitats.
No cal dir que la millor manera, per no dir l’única, de defensar uns ideals és practicar-los. Ningú pot ajudar a un altre a ser autònom, a pensar per si mateix o a mostrar empatia si no té aquestes qualitats. Ningú pot ensenyar a llegir, pensar o escriure creativament si ell mateix no ho fa en la seva vida privada, per pròpia iniciativa, per pur i simple plaer. I tenir més edat, títols o rang no facilita la tasca docent quan hi ha manca de credibilitat. Ser fiable és el principal mèrit d’un educador. D’aquí neix l’autoritat moral i el magnetisme personal, de la coherència entre fets i paraules, entre el que es predica i el que es fa. Sense honestedat un docent no té legitimitat. Un alumne està més disposat a disculpar les equivocacions, les sortides de to i, fins i tot, el sarcasme que la manca d’autenticitat. En poques etapes de la vida s’és més susceptible a la hipocresia que durant els anys escolars. Si bé es pensa, sembla lògic que algú implicat en cos i ànima a forjar-se una identitat no toleri als farsants i senti un profund rebuig per qui es traeix a si mateix, no és fidel a les seves idees i es mostra incoherent. Potser és aquesta la principal dificultat a la qual s’enfronten els cridats a exercir aquesta professió endimoniadament bonica. Si bé ben poques persones avui en dia ho creuen, l’ofici d’educar ha comptat sempre amb fervents i entusiastes seguidors.