PAU ROIG: EL PROJECTE BOSC

Quan vaig descobrir el llibre de Fukuoka Sembrant al desert vaig entendre que havia de desaprendre tot el que sabia fins ara sobre la terra. Vinc d’una família de pagesos i em vaig iniciar en l’agricultura tradicional, després vaig treballar de jardiner en xalets de grans pretensions on el més important era tenir flors i gespa verda tot l’estiu, encara que estiguéssim a 40 graus i fes dos mesos que no plovia.

La vida que hi ha al subsòl i com aquesta es manifesta en la superfície, és el que ara ocupa el meu interès. L’home tendeix a simplificar les coses. Quan veiem un bosc només veiem els arbres, però un bosc és molt més que això. Sota la capa de terra hi ha tot un món: virus, bacteris, fongs… Un món que manté una relació simbiòtica amb el bosc i gràcies al qual aquest sobreviu.

Els fongs que habiten sota la superfície de la terra comuniquen tots els arbres entre si, permetent que les arrels accedeixin a aigua i nutrients, fins i tot en època de sequera, com en una mena de xarxa invisible als nostres ulls però vital per a la subsistència del bosc.

L’agricultura tradicional ataca tot aquest ecosistema invisible als ulls. El terreny on Sa Llavor ha projectat el Bosc és poc més que un terreny erm, sobre pastat per les ovelles i on les arades han destruït tota aquesta riquesa microbiològica. Em va interessar formar part d’aquest projecte per poder aplicar tots els anys de lectura i formació en l’agricultura regenerativa i intentar que la vida tornés a aquest tros de terra gairebé desèrtica.

El camp avui en dia és una indústria, les plantes sobreviuen perquè se les alimenta artificialment amb adobs i fertilitzants. Fukuoka va tenir diversos aprenents al seu càrrec. Ell els alimentava amb un bol d’arròs i els deia que sortissin a buscar les herbes per completar el plat. En realitat tot està allà fora, el que hem de fer és entrenar la nostra vista i canviar la perspectiva amb què interpretem la natura.

2021-05-28T08:28:16+00:00 maig 28th, 2021|