(Article publicat al suplement “Criatures” del Diari Ara l’11/5/2019)
L’escola Sa Llavor, a Mallorca, incorpora en el seu temari una assignatura dedicada a pujar muntanyes. El centre fomenta la consciència ecològica dels infants a través del contacte directe amb la natura.
A imatge i semblança del moviment “Fridays for future” impulsat per l’activista sueca Greta Thunberg en una lluita incansable contra el canvi climàtic, al municipi de Binissalem, a Mallorca, hi ha una escola on cada divendres els alumnes deixen les aules per calçar-se unes botes, agafar una cantimplora i fer llargues excursions en plena natura. L’escola Sa Llavor fa deu anys que dedica un dia a la setmana a pujar muntanyes, no com a una assignatura més, sinó que aquesta activitat constitueix un dels seus principis educatius: fomentar la consciència ecològica dels més petits a través del contacte amb la natura i en convivència amb la mateixa: “El contacte i la connexió amb la natura és fonamental per al desenvolupament vital, emocional, intel·lectual, espiritual i social de l’ésser humà. Cada dia connectem amb la natura i moltes activitats escolars es desenvolupen a l’aire lliure”, expliquen des del centre.
La natura: la millor escola
Sa Llavor va començar el 2007 a Mancor de la Vall, una petita vall envoltada de muntanyes, a la comarca de Raiguer, als peus de la serra de Tramuntana. Dotze anys més tard l’escola s’ha convertit en el primer centre homologat d’Educació Infantil i Primària que imparteix pedagogia holística, autoritzat per la Conselleria d’Educació i Universitat de les Illes Balears. Es tracta d’un centre privat d’educació infantil i primària amb un centenar de nens i nenes, entre 3 i 12 anys. El contacte amb la natura es fa a diari, ja sigui amb una petita passejada o amb l’excursió dels divendres que es desenvolupa en entorns naturals propers al centre o bé en punts més allunyats: “Cada divendres acordem un punt de trobada amb les famílies. Berenem i caminem una estona tots plegats. Els més petits acostumen a quedar-se en una esplanada i els més grans, de tercer a sisè, continuen la ruta”, explica Manuel Santiago, membre de l’equip coordinador i cofundador de Sa Llavor. Precisament ell recorda com en els inicis tenien molt clar que la natura havia de formar part de l’adn del centre: “Hem aconseguit que la natura s’hagi convertit en la nostra escola, en el nostre referent per a tots els temes. I la manera d’assolir-ho és simplement caminar i ser, deixant que ella ens parli”, explica.
Les excursions combinen l’activitat més física i l’assoliment d’un objectiu comú amb el treball explicatiu vinculat a temes de botànica, zoologia o geografia, si es dona el cas: “Intentem repetir dues o tres vegades l’any la mateixa excursió per tal de poder observar els canvis estacionals que ens ofereix el paisatge”, diu Santiago.
Perdre el temps o guanyar-lo?
Una de les preguntes recurrents que docents, alumnes i famílies senten quan expliquen el seu projecte pedagògic és la de “què passa si se salten un dia d’escola?”. Manuel Santiago els convida a buscar la resposta per a ells mateixos: “Per què pensem que perdem el temps enmig de la natura? Vol dir que quan som dins una aula el guanyem? Si l’objectiu és l’aprenentatge global, la natura té els elements suficients per a ésser exemplar”, explica. “És un dels dubtes recurrents de molts pares quan saben que a la nostra escola els divendres hi ha excursió”, explica Cristina Menzel, mare d’en Nil i en Blai, alumnes del centre. “De la natura els nins aprenen les coses vertaderes. Veure un bosc com canvia a cada estació, veure com muten els colors, descobrir formes sorprenents, col·leccionar bastons, pedres, fòssils o ossos. Sentir-se part d’un ecosistema”, explica. “Es tracta de permetre que la natura sigui la mestra dels nostres fills aquell dia”, afegeix Joana Socies, mare de la Fiona i en Connor. “Per a ells, se’ns dubte és el millor dia de la setmana”, diu.
Alguns ex-alumnes de Sa Llavor com la Sunia Mardaras o en Felipe Ludes recorden amb nostàlgia aquelles sortides: “Saber que no havíem de fer res productiu, com llegir o escriure, m’alliberava la ment i em feia sentir lliure”, diu en Felipe. “Per a mi arribar al cim implicava un repte i vaig aprendre a seguir endavant fins assolir el meu propòsit. Aquell aprenentatge ara s’ha vist reflectit en la meva persistència a l’hora d’estudiar”, afegeix la Sunia.
La travessa final
Les excursions dels divendres culminen a sisè amb una travessa que els alumnes fan conjuntament amb el seu docent i els companys de classe. Són un parell de nits que hauran de dormir fora i on hauran de carregar a la motxilla allò imprescindible i necessari: “Es tracta d’una prova de valor, una travessa on ho porten tot a l’esquena, com una metàfora de la vida. Acaben un cicle i estan preparats per a començar-ne un de nou”, culmina Santiago.
